|
|
Presentació:
Situat al Sud-est del municipi de Santa Margarida i els Monjos, al peu de la
Serralada Litoral catalana, i a l’esquerra del riu Foix, el Castell de
Penyafort s’alça majestuós contemplant una bona part de la plana penedesenca.
Va començar la construcció d’aquest edifici durant el segle XII, inicialment
com a torre de defensa pertanyent al Castell d’Olèrdola. Posteriorment ha
anat sofrint diverses modificacions, especialment a partir de 1602, en què
s’inicià la construcció d’un convent de l’orde dels frares dominics.
Avui, segle XXI el Castell de Penyafort resta dempeus com a mut testimoni
del pas del temps, lluny d’èpoques glorioses de la nostra història, però
també lluny, per sort, d’altres èpoques no tan glorioses que han fet témer
per la seva desaparició, i davant les quals només la constància i la il•lusió
de qui n’ha tingut la propietat els darrers vint anys ho ha impedit.
I ara, el Castell de Penyafort espera pacientment el retorn d’aquest antic
esplendor, convertit en allò que no ha deixat mai de ser: un magnífic
exponent del patrimoni històric i cultural del nostre municipi i de tot
Catalunya.
L’edifici:
La part més antiga d’aquest conjunt arquitectònic és una torre de planta
circular, probablement anterior al segle XII, envoltada parcialment per
diverses cambres disposades en semicercle. Es tracta de les restes de la
casa natal de Raimon de Penyafort (1185-1275), i és una petita fortificació
que depenia del Castell d’Olèrdola. El seu interior conserva unes pintures
murals força interessants, i una volta d’aresta gòtica amb una clau que
mostra l’escut d’armes dels Espuny, senyors del castell a les darreries de
l’edat mitjana i impulsors de la posterior construcció del convent.
A més d’aquesta torre medieval, el conjunt comprèn diversos edificis,
disposats en forma d’U i construïts a partir de 1602, convertint-se en
convent dominicà, amb una església d’una sola nau, de 30 metres de llargada
per 9 d’amplada amb capelles laterals, i dues ales de planta rectangular,
amb la planta baixa destinada a usos agrícoles i el pis a espais
residencials.
El pis ocupa la part frontal i la lateral de l’edifici. Algunes dependències
es troben dins l’edificació medieval de la torre, i des d’aquí es comunica
amb el cor de l’església. Hi ha un espai dedicat a cuina, banys, una gran
sala-menjador de 22 m. de llarg i un total de setze dormitoris, tots
exteriors, d’entre 15 i 22 metres quadrats, coberts per voltes catalanes
rebaixades.
El conjunt es complementa amb unes golfes damunt tota la superfície
residencial, i un gran mirador, d’11 x 8 mts. amb arcades a tots els quatre
costats, des d’on s’observen unes magnífiques vistes de la plana del Penedès.
Sant Raimon de Penyafort:
Raimon de Penyafort va néixer en aquesta casa cap a l’any 1185. Aviat marxà
cap a Barcelona, on als vint anys era professor de filosofia. L’any 1210 es
desplaçà a la ciutat italiana de Bolonya, on es doctorà en dret civil i
canònic l’any 1216, i on exercí també de professor. Tornà a Barcelona i
l’any 1221 ingressà a l’orde dels dominics.
Fou el compilador del primer manual de moral en la història de l’església,
el Summa de casibus poenitentialibus, que va tenir molta influència en el
desenvolupament del sistema penitencial medieval. Fou confessor del rei
Jaume I i predicà en la creuada contra els àrabs, els jueus i els heretges.
L’any 1230 el papa Gregori IX el nomenà el seu confessor i li encarregà de
compilar tots els decrets papals i dels concilis. D’aquesta tasca en
resultaren les Decretales, que foren considerades una compilació bàsica del
dret canònic, en vigor fins l’any 1917, per aquest motiu és el patrò dels
juristes, els advocats i les facultats de Dret.
L’any 1238 va ser elegit general de l’orde dels dominics, i en reformà les
seves constitucions. Els darrers anys de la seva llarga vida, els dedicà a
fer conversions, ajudant a establir la Santa Inquisició a Catalunya. Predicà
a les creuades contra els sarraïns, i animà a Tomàs d’Aquino a escriure la
Summa contra gentiles.
Va morir el 6 de gener de 1275, sent canonitzat l’any 1601 pel papa Climent
VIII.
L’entorn:
Santa Margarida i els Monjos és un municipi bàsicament industrial, però que
conserva un equilibri amb la plana i la muntanya que l’envolta. L’entorn del
Castell contempla un important patrimoni natural i cultural que el visitant
pot descobrir tot passejant: l’ermita de Penyafel, la font de Sant Llorenç,
el Molí del Foix... L’itinerari que ens porta des del Castell de Penyafort
fins a l’embassament del riu Foix, ja dins el terme de Castellet, ens permet
gaudir d’un agradable paisatge agro-forestal, tot passejant entre vinyes i
fruiters, pinedes joves de pi blanc, brolla i alguns interessants racons amb
alzinar típic.
El visitant que arribi al municipi podrà gaudir, a més, d’un ampli ventall
de possibilitats culturals, fruit de la rica vida associativa local; una
àmplia vitalitat comercial, especialment al voltant del mercat setmanal i
unes interessants propostes gastronòmiques, que tenen en la cuina del vi i
el cava i la cuina de l’aviram els seus màxims exponents. |
